Som l'escola

L'escola no calla.

L'escola no es conforma.

L'escola no para.

L'escola reivindica.

L'escola no cau.

L'escola s'aixeca.

L'escola no pot.

L'escola podrà.

VÍDEO

L'escola fa.

L'escola sent.

L'escola crea.

L'escola som.

Dansa Sant Jordi 2013

Com que ja estem treballant la dansa de Sant Jordi d'enguany, us penjo la música i la lletra de la cançó que ballarem del grup Blaumut.

Vídeo d'un assaig

Primavera!

Benvinguts a la primavera!

I amb la primavera un esclat de llum i color s'estén per tota la natura; plantes, cel, animals i rius prenen força. 

foto: RANroger

Rius com el gran riu Danubi del centre d'Europa. Tant gran és i de tanta longitud que el compositor Johan Strauss en va composar una música: Al bell Danubi blau o popularment anomenat El Danubi blau.

Per començar amb ganes el nou trimestre, us deixo un vídeo divertit creat a partir de la música d'aquest compositor.

Taller de Beatbox

Durant aquest mes de març, al llarg de tres setmanes, els i les alumnes de 6è han gaudit d'un taller de Beatbox a càrrec de Guillermo Forero "Flowtizta" (flautista, saxofonista, beatboxer, DJ i beatmaker), habitualment treballant amb el grup de hip-hop Praxiz i la companyia de dansa hip-hop Brodas Bros.

Amb el taller, iniciant-nos a realitzar ritmes amb la boca, hem aconseguit muntar un petit relat musical.

Aquí en teniu la partitura dels conceptes teòrics.

I aquí una foto durant el taller.

Carnestoltes

Ja s'apropa el Carnestoltes!

Bones Festes

Bon Nadal i Bon Any 2013

Henze

Mor el compositor alemany Hans Werner Henze, considerat el millor autor d'òpera contemporània.

Podeu llegir més informació a l'article enllaçat.

Us deixo amb algunes obres seves.

Improvisació i experimentació

"Mor el músic Joan Saura Martí, figura clau de la improvisació i de l'experimentació a Catalunya.

La música catalana ha perdut una figura clau de la improvisació i de l'experimentació al país amb la mort de Joan Saura Martí als 58 anys. Diuen que les seves cançons són com fotografies que transporten a llocs remots, intrigants i paradoxals, algunes inspirades en haikus, altres fruits de la improvisació. 

Joan Saura Martí va aparèixer en escena als anys 70 com a membre fundador del grup Blay Tritono, dins l'anomenada ona laietana. Va participar en grups com ara Trio Local, Les Anciens, l'Orquestra del Caos, el col·lectiu d'improvisadors IBA o Koniec. Va compondre bandes sonores i peces per a dansa i també va treballar amb algunes de les figures més importants de l'escena experimental catalana i internacional".

Podeu escoltar i veure videos de la seva música clicant el seu nom (a dalt) que us durà al seu blog on hi ha penjat tot de material molt interessant.

Font: 324.cat

Música per unir

Tots haureu sentit dir que la música és tant bonica, tant especial, tant important... i el perquè que calgui o es vulgui. Però, en realitat, saps per què la música és tan especial? Què fa que la música sigui molt més que posar la orella?

Avui voldria explicar una de les raons, de les més importants i alhora fantàstiques. Que apropa gent de diferents edats, països, llengües, costums,...

Amb la música podem posar dues persones ben diferents, tant en l'aspecte com en la manera de ser, i poden arribar a unir-se per un objectiu, una meta, la de fer música. Ja sabeu que fer música suposa moltes coses: tenir ganes de treballar, tenir ganes de passar-ho bé mentre es treballa, intentar fer bé les coses, respectar el que fan els altres i no pensar en res per poder-t'ho passar encara millor... I és per això que la música ajuda que les diferències i els problemes s'aparquin per una estona, augmentin les ganes de resoldre-ho i que es pugui fer i viure en pau.

Amb aquest missatge -i molt més- s'enfoca aquests projectes que us vull mostrar. Per una banda a Kinshasa, al Congo, Àfrica. Projecte de superació, esforç, il·lusió i treball espectaculars!

I creuant un mar extensíssim d'històries impressionants, a Veneçuela, ja s'ha implantat un sistema d'ensenyar a les nenes i els nens música, formant una orquestra.

Us deixo l'enllaç d'una associació que treballa amb aquest sistema des d'aquí Barcelona.

I, finalment, un últim exemple on totes les diferències que abans comentava queden apartades totalment. Es tracta de la Orquestra del Divan est-oest en la qual s'uneixen músics palestins, àrabs i jueus. I sabeu per què és tan meravellosa aquesta orquestra? Doncs perquè desgraciadament el poble jueu i el poble palestí porten enfrontats des de fa quasi 100 anys.

Web de la orquestra.

Amb tot això, i molt més que no ens allargarem a dir-ho, queda clar que la música té una força i una energia que ens mou més enllà del moviment rítmic de seguir el compàs amb el peu o el cap o del moviment per generar el so en un instrument.

La música es viu com el que és, un art noble i pacífic.

Tardor

Visca la tardor!

Instruments curiosos

Avui, amb els de 2n, hem vist un video d'instruments irreals i curiosos que podeu trobar en aquest blog (cliqueu l'enllaç taronja que acabo de marcar per veure'ls).

Però com veureu no són reals estan fets per ordinador, però són divertits i molt aconseguits. Ens ha servit per veure la manera com es genera el so i, per tant, el perquè de les famílies d'instruments (en aquest cas, la família de la corda pinçada).

A partir d'això he pensat que podria mostrar altres instruments curiosos però reals. És cert que ja he penjat alguna entrada que s'assembla això (com pot ser aquesta) o enllaços com aquest que teniu a l'apartat de Links de la columna de l'esquerra.

El cas és que hem parlat d'un orgue (piano que en comptes de cordes fa el so amb l'aire) però que fa música amb aigua. S'anomena Hydraulophon.

Però aquest és un dels molts, moltíssims, i cada vegada s'inventen més, d'instruments curiosos i, en molts casos, complexos tant en el procés de construcció com el d'interpretació (=la tècnica que es necessita per saber-lo tocar). Us poso un video on es recull alguns d'aquests:

Un cop més, puc tornar a dir que de música se'n pot fer amb qualsevol cosa o objecte mentre i quan es practiqui.

El cervell dels músics (2)

Interessant reportatge de la National Geographic sobre el peculiar cervell dels músics i l'efecte que desperta i origina aquest art.

Espero que us agradi, malgrat que és una mica espès.

Calentant motors

Molt bones!

L'estiu va arribant al final i les vostres vacances també, les meves ja s'han acabat i avui ja he començat a preparar el nou curs que s'apropa.

I calentant motors us deixo amb aquest video de l'Orquestra Simfònica del Vallès amb aquest flashmob que bé s'assembla (o hauria d'assemblar-s'hi) a la vostra arribada, progressiva i sintonitzada amb els altres.

Gaudiu dels darrers dies de vacances.

Ens veiem ben aviat!

Chavela Vargas

Hoy se fue Isabel Vargas Lizano, la rebautizada Chavela Vargas, la voz de Méjico.

A sus 93 años y acabada de aterrizar de España para homenajear des de la fuente al poeta Federico García Lorca que musicalizó en su disco La luna grande (2012) estuvo ingresada luchando hasta que murió de forma natural.

Mujer libre, mantuvo el espíritu de lucha hasta el final, mandando sobre su destino.

Cuando empezó a cantar, lo hizo por las calles y cantinas, malviviendo por las calles hasta que veinte años después debutó en los escenarios. No sacó su primer disco hasta 1961, cuando ya tenía 42 años. No es de extrañar que luego, poco antes de fallecer, escribiera en su Facebook: "Soy Chavela Vargas, tengo 93 años y estoy grabando un disco (que saldrá muy pronto) para dar una bofetada a los jóvenes que a sus veintitantos se sienten cansados".

De personalidad dominante, sincera y optimista, siempre de pantalón, la "dama de poncho rojo, pelo de plata y carne morena", en boca de su admirador y amigo Joaquín Sabina, desarrolló la música mejicana, saltando las reglas, prescindiendo del mariachi, con lo que eliminó de las rancheras su carácter festivo y mostró la profunda desolación (=pena)  de esta música.

Escena de la película "Frida", donde Chavela Vargas canta a la actriz

que interpreta a la famosa pintora mejicana Frida Kahlo, íntima amiga de la cantante.

Enlace para ver y escuchar sus actuaciones.

Fuente adaptada: La Vanguardia, el Periódico y El País.

Bon estiu

Aquests dies els mestres estem treballant per tancar el curs, desar i endreçar-ho tot, preparar cosetes per l'any vinent, fer repàs del que s'ha fet enguany,... i un llarg etcètera.

Avui és el primer dia de les vostres vacances. Avui és el primer dia que al mirar al pati no s'hi veia ningú. No se sentia res. O sí! Mirant el pati buit de tots vosaltres només hi corrien els coloms (a vegades alguna gavina) que també us troben a faltar doncs ja no hi ha canalla que després del pati deixi el terra ple de motlles amb les quals fer una gran tiberi.

Enmig d'aquell silenci, sentia el parrupeig dels coloms en forma de melodia cantada a cor entre tots ells, semblant al vídeo que us penjo.

I amb aquella fantasia musical us imaginava a tots vosaltres en un dels millors moments del dia: el pati. Cridant, corrent, xisclant, xiulant, saltant, rient, plorant,... De tot però sempre, entre tots, buscant de la manera de no aborrir-se i passar-ho d'allò més bé.

Doncs això mateix us dic: bon estiu i divertiu-vos moltíssim!

Arbre

Heu plantat mai un arbre, una flor o una planteta? Diuen que tots alguna vegada a la vida n'hem de plantar i fer créixer un, d'arbre. Requereix cura i atenció. Cal anar observant què li falta, què necessita,... Endevinar què ens demana sense parlar-nos, tan sols amb l'aparença i el color.

Dues companyes de 6è han cuidat aquest últim trimestre el jove arbre que hem plantat al pati dels menuts d'Infantil i ara, a l'acabar el curs, ens expliquen com s'ha de cuidar i ens el mostren amb il·lusió i orgull.

Sabeu com plantar?

Per plantar un arbre les instruccions són:

          - Buscar un lloc on hi hagi terra o sorra, i excaveu.

          - Ja planteu l’arbre. Després de plantar el regueu.

         - Regar l'arbre cada dia, però no poseu molta aigua. Ompliu tota la regadora, però sol una vegada, i la regueu.

          - Després de molts dies ja creixen les noves fulles.

Nosaltres la Nesrine i jo Khadeja estem regant un arbre perquè creixi. Serà el nostre record per part de l’escola.

Us hem fet aquesta petita redacció, perquè sapigueu com es planta un arbre.

Al nostre arbre li hem posat el nom de ROSELL N-K

I jo em pregunto: I ara qui el cuidarà?

Adéu, mestre

Avui ens ha deixat un bon mestre i pedagog però, sobretot, un gran escriptor tant de literatura per a infants com per als grans (de fet, un dels seus llibres se'n va fer la pel·lícula i s'ha fet molt famosa alhora que ha guanyat molts premis).

Estem parlant d'Emili Teixidor.

Molts de nosaltres hem crescut amb les seves històries, entre els seus llibres, desitjant trobar moments per submergir-nos en el món i les aventures que tant ens enganxa.

Com a mestre va crear una escola i va conèixer bé els infants cosa que va aprofitar per escriure molts llibres que us recomano moltíssim, com: tots els llibres de la saga d'en Ranquet o els llibres de la Formiga Piga. També llibres per als joves (sensacionals!), com: Cor de roure, L'ocell de foc, El soldat plantat,... O llibres per als grans com: Pa negre, Els convidats,...

Aquest estiu no us esteu de llegir algun llibre seu doncs us garenteixo que de ben segur que us atraparà. Jo asseguro rellegir-ne més d'un.

Mestre, descansi en pau.

Percussió Corporal

Els alumnes de 6è es van reunir en grups per realitzar una creació tot solets. I sense instruments! Només amb el cos, és el que s'anomena Percussió Corporal (enllaç amb la web del meu professor).

I ara el grup que ens va donar la idea. Mireu quina passada!

Cantada Sants

Us penjo el programa de la Cantada d'escoles de Sants a les Cotxeres.

Recordeu dur la samarreta de l'escola i convidar a tothom i totdona.

 

Vídeo d'una de les cançons que interpretarem.

Música en 3D

Farà uns quants dies els companys de Cicle Mitjà van gaudir i participar de l'activitat del CaixaForum Música en 3D, en la qual havien de tocar i composar sobre un piano gegant en forma de catifa estesa a terra.

Caminant, saltant i quasi corrent anaven interpretant les diferents melodies i acompanyaments que composen la seva creació i, després, van afegir-hi un enregistrament de beatbox (=percussió amb la veu).

Aquest n'és el resultat:

3r

4t

Què us en sembla? Uns artistes, oi?

Arc de Sant Martí

Ahir l'escola va matinar amb aquesta espectacular imatge de l'Arc de Sant Martí.

Recordeu quants colors té? Pista: tants com notes coneixem.

Fotografia: Francesc.

Resposta: 7

Wow!

Segur que haureu sentit a parlar de la telescombraria (o telebasura). També haureu sentit dir que a la TV no hi fan res, o poc, de bo. La veritat és que televisió de qualitat cada vegada menys i cal buscar.

Però amb aquest post em tiraré pedres a la teulada.

Segur que coneixeu els concursos televisius sobre nous talents i grans dots de qualsevol tipus, generalment artístiques (exemples com: Tú sí que vales, Fama, Puro Cuatro,...), no entrarem a valorar ni la qualitat dels concursants, ni el prestigi del jurat, les "valoracions" que es facin i com es fan, ni els números presentats. Només he volgut agafar uns exemples de gent extraordinàriament sorprenent que sí tenen alguna cosa a ensenyar i ser vistos.

Començo amb un nen de Barcelona de 10 anys.

Va guanyar la final d'un d'aquests concursos. En aquest vídeo interpretant una peça composada per ell mateix. Sí, sí, com ho sents, composada per ell mateix.

Canvi de terç, guanyador del concurs francès fent Beatbox.

I en la versió americana ballant Popping.

I, finalment, una mostra de superació i esforç de manera autodidàcta (=aprenent sol) que és més que el resultat en sí.

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi.

És un dia especial, on podem gaudir de la generositat, l'il·lusió, la lectura, el gust i passar-nos-ho d'allò més bé.

I què passa? Doncs que els nois regalem una rosa a les nenes, noies, cosines, mares, tietes, senyores, amigues i conegudes. En representació de l'amor i la gratitud (per exemple a la nostra mare, àvia o germana). I elles ens corresponen generosament amb un llibre als nens, nois, joves, senyors, pares, avis, tiets, cosins, amics i coneguts. I per què un llibre? Doncs perquè és el Dia Internacional del Llibre (i la lectura) commemorant la defunció de Miguel de Cervantes, escriptor d'El Quixot.

També veureu que pengem una senyera (=bandera de Catalunya) doncs Sant Jordi és el patró de Catalunya.

rosa, llibre i senyera

Com que és un dia de festa us passo una cançó que un gran músic, Jose Manuel Pagán, va composar pel disc Cançons de Sant Jordi.

També us penjo, del mateix disc, aquesta cançó que cada nou curs ensenyo als menuts de Primària, la classe de Les Estrelles. És una cançó Popular hongaresa (=d'Hungria) amb lletra adaptada al català, i en concret a Sant Jordi.

I ara, la mateixa cançó que el famós compositor Béla Bartók va adaptar al piano.

I com que tot això de cantar, ballar, escriure, riure i ser generós fa obrir la gana us deixo amb la recepta del dia que no pot faltar, el Pa de Sant Jordi (i si vols saber de què està fet hauràs de clicar l'enllaç). Ara ja saps què berenar demà. Passa't a comprar-ne al Forn de Pa i recordareu el vostre dia Cuiner-Cuinera.

Bona festa i bon profit!

Beethoven a gran escala

La Novena Simfonia de Beethoven és especial per moltes raons, la maduració d'aquesta obra i fer-la realitat sobre el pentagrama li va suposar una feina que va començar el 1793 -en el que va sentir la necessitat de posar música al poema de Schiller "An die Freude", al qual tots la coneixem per "Oda a l'Alegria" o, més ben dit segons Maragall, "Cant de joia"- fins el 1824 (31 anys de feina, pràcticament tota la seva vida). Això indica la importància que l'autor va donar a la seva última i més interpretada simfonia. Es diu que Beethoven mai va poder escoltar-la degut al seu estat avançat de sordesa. 

En els seus temps fou una obra molt revolucionària per incloure una part coral en el seu últim moviment.

Una adaptació d'aquesta simfonia, realitzada pel famós director Karajan, és des del 1972 l'himne d'Europa i és l'única composició musical de la Història declarada per la UNESCO, patrimoni de la humanitat.

El més sorprenent d'aquest video és el muntatge. A Osaka (Japó) 10.000 cantants interpreten la famosa part coral del 4t moviment. Quasi bé un estadi sencer. I de memòria!

Lutiers

Durant aquest descans he pogut llegir una mica i m'ha arribat a les mans, per casualitat, aquesta revista del diari La Vanguardia on hi apareix un article sobre els lutiers de violins. 

Els lutiers són artesans i artesanes que construeixen, reparen i restauren instruments musicals. Una feina molt minuciosa, que requereix moltíssima paciència, observació, delicadesa,... Però alhora aporta tranquil·litat, plaer i respostes a tot allò que envolta a l'instrument i que, sovint o sempre, els intèrprets desconeixem. És una apassionant manera d'aprofundir en el coneixement de l'instrument i endinsar-se en una forma d'art musical paral·lela a la interpretació, el coneixement intens de l'instrument.

Font: Revista "Magazine", La Vanguardia. 1 d'abril del 2012.

Primavera

Ja ha arribat la primavera! Us deixo uns moments musicals sobre la primavera en la música (Spring, en anglès, significa primavera) en diferents estils de música.

clàssica

la mateixa amb versió vocal, apostoflant!

clàssica

new age

jazz

Quan el pare no té pa

La classe de 2n ha treballat molt, i encara ho va fent, per fer aquest exercici. Es tracta de la cançó Quan el pare no té pa però no només cantada, fent 3 coses alhora.

Us explico ràpidament com ho han après:

1. Aprenem la lletra i la cançó, i què significa.

2. Piquem la pulsació als genolls mentre la cantem.

3. Cantem i piquem el ritme de la lletra.

4. Piquem i diem el ritme de la lletra amb una síl·laba neutra, com per exemple "LA".

5. Mentre diem el ritme amb síl·laba neutra seguim la cançó picant la pulsació en una part lliure del cos.

6. Transcrivim per parts la cançó: oralment.

7. I escrit a la pissarra:

8. Tornem a fer el principi però dempeus. Cantar la cançó i caminar la pulsació.

9. Cantar la cançó i picar el ritme.

10. Cantar la cançó, picar el ritme i caminar la pulsació.

11. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb síl·laba neutra.
12. Caminem el ritme solfejant-lo amb la veu amb nom de ritmes (TA i TITI).

13. Caminem el ritme i piquem la pulsació mentre el mestre interpreta la peça al piano.

14. I la part més difícil: cantar la cançó, picar la pulsació i caminar el ritme.

Ha estat dur i costós però se'n van sortint prou bé. Recordem que més important que el resultat és la voluntat, l'esforç.

Bona feina, "Artistes".

Montsalvatge

Avui fa un segle (=100 anys) que va néixer un dels músics catalans més importants de la Història, Xavier Montsalvatge. 

Compositor i crític musical. Va composar una extensa obra per a piano, per a orquestra, concerts per a piano i orquestra, òperes, ballets, música de cambra, bandes sonores, música per a cobla, sardanes i música infantil. Com veieu, Montsalvatge va ser un compositor variat i prolífic (=que va produir molt), a més de crear una música avançada als seus temps (el mateix que comentàvem de Tàpies) fet que li va donar, i li dóna encara ara, reconeixement mundial.

Enguany la Generalitat de Catalunya ha preparat una exposició per commemorar (=celebrar, recordar) la data centenària d'aquest artista català.

Us deixo un parell d'exemples de la seva obra.

 Concert per a piano i orquestra (1953).

Sonatina per a piano, interpretat per Alícia de Larrocha,

una de les millors pianistes de la Història.

A més podem seguir la música amb la partitura.

Una sardana, ara que s'apropa Sant Jordi.