dimecres, 7 de setembre de 2016

Als meus companys.

Abans de res, incorporar a aquesta celebració els que no hi són. Un record especial (i diari com el tinc jo) per l’Àngel.


Diuen que la vida dóna moltes voltes, doncs jo de moment no paro, estic en un bucle. Però a diferència de donar voltes a la babalà, jo en sóc ben conscient. Com sé clarament perquè fem aquest dinar: per celebrar que em perdeu de vista! Per fi!!

Doncs sí, em jubilen. Vaig néixer malament (podríem dir-me “malparit”), he patit molts entrebancs i dificultats, però sempre he encarat el que vingui i intentar demostrar que podia fer com els demés. Des de menut he procurat dissimular i sobreposar-me a les vicissituds de la manera més valenta i optimista que sabia o podia. L’”enfermetat” que suporto és crònica i degenerativa, des de fa temps la cosa va in crescendo. No pinta bé a la llarga però no tinc por. Al contrari, estic més fort, cansat i resistent que mai.

Avui és un dia culminant. Culmino la meva etapa de 7 anys al centre. Un reguitzell de sentiments, sensacions i records podrien fer per sí sols una valoració ben crua i detallada d’aquest temps. Era novell a l’escola quan escrivia a tort i a dret que em sentia com el mariner que arriba a port, a bon port. Atraca i amarra fort per quedar-s’hi. Vaig dir que aquí em volia jubilar. I he complert!

A l’escola he après: a integrar, a conviure, entregar-se incondicionalment, amb optimisme, amb força, intensitat, voluntat, caliu, respectar i fer-se respectar, un munt d’experiència i d’experiències, viure l’educació amb amor.

A l’escola he aportat: il·lusió, vocació, compromís, experiència, projectes, empatia, humilitat, paciència, imaginació, hores extres, empenta, feeling amb la canalla, que “quan hi sóc, estic al 200%” (en detriment del residu que em quedava per a la família), implicació, solidaritat, projectes, amor.

Sabeu que tinc un esperit crític i voldria tenir en compte punts febles, com per exemple: certa manca d’empatia envers una enfermetat quasi invisible, la irregular implicació educativa, el criticar per l’esquena (no la meva), l’apoltronament laboral, l’orgull (que a vegades encega) i la falta d’autocrítica. Quedi clar que és esporàdic, puntual, fluctuant i no pas universal.

Vull agraïr: sentir-me tan acollit, la confiança dipositada, el suport i l’ajuda, el companyerisme extrem, la calma del treball intens i exhaustiu, l’estreta amistat, la pedagogia realista i efectiva, la unió com una família.
Gràcies a tots i totes.

Finalment, tinc molt clar el que m’enduc d’aquesta casa: la millor feina, el millor lloc laboral, els records, les rialles, l’essència de l’escola, els companys que han esdevingut grans i incondicionals amics, l’orgull de formar part del “gueto” del barri, el caliu dels nens, tant que he après d’ells i amb ells, els esforços, el ritme viu de l’Escola. Però sobretot, sobretot, sobretot, l’amor cap als infants, els companys i la nostra professió. Espero i desitjo que recíproc.


Sempre al meu cor!
Moltes gràcies per formar part de mi.

dimarts, 15 de març de 2016

Fins sempre!

Benvolguda escola.

He tingut l’encert de poder combinar laboralment les meves tres passions i lluitar per gaudir-les intensament. Sobreposant-me dia a dia als handicaps i anteposant l’optimisme sempre que puc.

Tinc tres passions: la canalla, la música i la família.
Tinc tres handicaps: l’esquena, el dolor i el tractament.

Els infants són, per a mi, el paradigma de l’equilibri natural entre la part racional i l’animal, entre el raonament i el sentiment, entre el protocol i la sinceritat visceral. Però, sempre, amb el denominador comú de les ganes de viure. Dels 22 anys que estic amb infants, no he deixat d’aprendre amb ells ni un sol dia.
He intentat viure amb els nanos i fer-los viure. He procurat equilibrar, com ells, l’exigència i la motivació per viure però anteposant el grau de vivència abans que el resultat. Que afortunat de poder fer del que va començar com un voluntariat, als 14 anys, un motor d’il·lusió i vitalitat.
Gràcies, nens i nenes, per ensenyar-me a estimar!

La música és, per a mi, el nexe d’unió entre la voluntat raonada i el desig irracional de l’animal humà. Podem expressar i sentir alhora, donar i rebre a la vegada, unir i desgranar, crear i aprendre plagiant,... Amb la música assolim la puresa de l’essència de qui som.
Buscant-la des que tinc ús de raó i negada pels handicaps, dels 20 anys que la duc dins meu, no me n’he desenganxat ni un sol dia. He intentat viure l’art amb els infants i fer-los-el sentir. He procurat que la música ens aporti sensibilitat, expressió i criteri.
Que afortunat de poder fer, del que va començar com un passatemps, un estil de vida i un motor d’il·lusió. Gràcies, nens i nenes, companys i artistes, per a ensenyar-me a estimar detalladament!

La família és, per a mi, qui ens aguanta, recolza, anima, aconsella, respecta, critica, escolta, felicita, ajuda... I tot això, sense demanar res a canvi. Incondicionalment! Sí que en fa de coses! Deu ser amor.
Diu l’antropòleg Yuval Noah Harari que el que distingeix els humans a tota la resta zoològica és que som l’única raça capaç d’organitzar-nos més de 150 membres d’iguals per a una finalitat. A l’escola som una família d’uns 200 iguals però diferents. Els meus 7 anys aquí, fan d’aquesta casa la meva família escolar. L’he intentat fer i sentir vivament, aportant el que he pogut a qui ho ha necessitat i volgut. He pogut tenir a prop a qui he necessitat i han volgut. Que afortunat d’haver estat convivint, treballant apassionadament i aprenent dels membres d’aquesta família.
Gràcies, nens i nenes, famílies i personal, companys i amics, per ensenyar-me a estimar detalladament l’Escola.

Afortunat d’haver format part de la història del centre, de ser mestre per pura vocació (si no, és inviable ser de Cal Maiol). Desafortunat perquè no puc tancar les portes jo mateix i una etapa se’m conclou.
Som el que intentem decididament i els membres d’aquesta gran família lluitem incansablement mantenint l’alegria i l’esperança. Així segueix la meva vida.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres, amb tots he compartit i après incansablement. Per favor, no perdem mai la il·lusió!!!!!!



Fins sempre!

dijous, 23 d’abril de 2015

Sant Jordi 2015

Avui és Sant Jordi


Una diada important en el nostre país ja que des de fa més de 600 anys tenim la tradició de regalar roses a les noies o dones. Des de fa menys de 90 anys també regalem llibres, ja que avui és el Dia Internacional del Llibre.



És per això que aquesta tarda celebrarem el repartiment de premis dels Jocs Florals que són un concurs o premi molt antic a Barcelona i al nostre barri ja fa 138 anys que es celebra. Tots i totes heu participat amb grans dibuixos, poemes, contes i redaccions i els guanyadors/es s'enduran de regal un llibre i una rosa, com marca la tradició.

Però també celebrarem el Dia MUS-E amb la nostra tradicional Macrodansa que enguany es titula El Patufet de Cal Maiol ja que és una variació del conte d'El Patufet amb elements dels contes de la Xina, Marroc, Llatinoamèrica i Pakistan que hem treballat.
Us ensenyo un enregistrament d'un assaig a l'espera del vídeo oficial i definitiu.


No puc acabar aquest escrit sense donar les gràcies la feina amb la que han col·laborat moltíssim la Cristina i el Carles amb els contes, els artistes, l'Alba i tots i totes les mestres de l'escola. Sense ells i elles impossible!

Que passeu molt bon dia! Recomano que sortiu a passejar i encomanar-vos de l'esperit d'amor, lectura i tranquil·litat que es respira pels carrers.

dimecres, 8 d’abril de 2015

MUS-E 2015

Amb les vacances a l'esquena, les piles carregades i la primavera que ara sí que treu el cap, tornem amb la nostra popular macrodansa.

Enguany hem gaudit de més sessions MUS-E i a més de dansa, també teatre amb l'Elisabet!!!!


El nostre projecte d'aquest curs ha estat més llarg i hem aprofitat per treballar-ho també més gran. Seguint amb la idea del Concert de Nadal on cada cicle cantava una cançó d'arreu del món i una catalana, hem fet el projecte de Contes del Món a partir de la cultura de la majoria de vosaltres. Així, hem treballat els contes:

          - Educació Infantil: El colibrí (Guatemala).
          - Cicle Inicial: El conte de la cendra (Marroc).
          - Cicle Mitjà: L'honestedat (Pakistan).
          - Cicle Superior: Els quatre dracs (Xina).

A més, tots treballem el conte d'unió El Patufet (Catalunya). Per tant, cada classe heu treballat de valent amb dos contes. Però això no queda aquí, ja que a través del projecte de l'escola Explica'm un conte, on parelles de companys de 5è i 6è vénen a explicar-nos un conte, tots hem conegut els contes que treballen en els altres cursos.

Si a part d'escoltar els contes, llegir-los, explicar-los, pintar-los, debatre'ls,... hi afegim sessions de dansa i teatre, el resultat pot ser fabulós! En les sessions MUS-E hem treballat i representat el conte, hem après jocs per relaxar-nos, per deixar-nos anar i perdre la vergonya, de tècnica corporal,... i preparant la macrodansa dels contes pel dia de Sant Jordi.


Assaig amb dos grups dels 9 totals.

La Macrodansa d'enguany barreja la dansa, el teatre, la música, la cultura popular, la plàstica, la rítmica Dalcroze i la plàstica animada, figuras humanes al terra,... Hem fet una adaptació del conte d'El Patufet on apareixen elements representatius dels contes del món treballats. La música és del percussionista egipci Gamal Gomaa, les flautes d'un servidor i la locució (la veu de la narradora) és de l'Eli, sens dubte.

Podeu escoltar-la aquí:



No puc acabar aquest escrit sense donar les gràcies la feina amb la que han col·laborat moltíssim la Cristina i el Carles amb els contes, els artistes, l'Alba i tots i totes les mestres de l'escola. Sense ells i elles impossible!

dijous, 29 de gener de 2015

Interiors

Són moltes les vegades que us he parlat i ensenyat instruments de tot tipus (clica la paraula en taronja per veure l'enllaç): vídeos dels instruments de l'orquestra, instruments a partir del reciclatge, alguns instruments curiosos, més instruments curiosos, instruments d'arreu del món, instruments tradicionals catalans, instruments de la cobla, instruments impossibles però ben originals... I, fins i tot, sobre els lutiers, les persones que creen i reparen instruments.

Els instruments, a més de crear sons fantàstics -a aquests sons els anomenem música- són tant bonics que podrien ser, per si sols sense sonar, obres d'art. Alguns pensareu que no, que més aviat són com màquines, amb tantes tecles i pistons. També teniu raó! Però per crear un instrument calen moltes qualitats que s'aprenen amb anys i anys d'aprenentatge.

Però, tant si em doneu la raó com si no esteu d'acord que els instruments són preciosos sense sonar i tot, avui aniré més enllà i us vull ensenyar els instruments per on no podem veure'ls. Com si fossim petites puçes amb una càmera fotogràfica que ens fiquem dins de les entranyes dels instruments com turistes.
Avui us ensenyaré els instruments per dins. L'interior d'alguns instruments. Però farem un petit joc: haureu d'endevinar a quin instrument correspon cada imatge i escriure les respostes a sota, escrivint un comentari (Clica a la paraula de color taronja "comentaris" i escriu 1-resposta, 2-resposta,... i fins a 5). Recorda posar el teu nom (i curs si hi ha algú més amb el teu nom). 

Preparats? Doncs, som-hi! Recomano que cliqueu cada imatge per veure-les en gran, val la pena!


Primer instrument:

Segon instrument:

Tercer instrument:

Quart instrument:
 

Cinquè i últim:


Oi, que són boniques? Aquí es fusionen dos arts: el de l'instrument i el de la fotografia. Quina bellesa!

Au, ara espero les vostres respostes en els comentaris.



Autor








Solucions: 1-violoncel, 2-flauta travessera, 3-guitarra, 4-orgue, 5-contrabaix.

dimecres, 31 de desembre de 2014

Concert de Nadal 2014

Ja podeu escoltar les cançons del Concert de Nadal que vam fer el 22 de desembre a Cotxeres.

Que tingueu molt bon any 2015!




dimecres, 24 de desembre de 2014

Bones Festes!


música i lletra: B. Backer, B. Davis, R. Cook i R. Greenaway.
canta: escola Perú.
músics: Ramon Beltran (piano), Agustí Busom (baix), Danio Catanuto (bateria),
Sebastián Griz (guitarra acústica) i Jordi Ibáñez (guitarra elèctrica).

dimarts, 2 de desembre de 2014

Treballem el Concert de Nadal

El fred comença a notar-se, la tardor ja arriba a la seva cua i ens apropem a l'hivern. A les festes de Nadal. I ja estem preparant el Concert que farem el dilluns 22 de desembre a les 14:30h a les Cotxeres de Sants.


Enguany serà un espectacle únic! Cantarem i cantarem molt però no ho farem ni sols ni de qualsevol manera. Els detalls per més endavant.

De moment anem repassant algunes cançons que farem al Concert.


P3, P4, P5

EPO ETAI TAI E


L'AVIÓ


1r, 2n
KOKOLOEOKO



LA LLUNA


3r, 4t

                                                          GŌNG XǏ GŌNG XǏ



LES TRANSFORMACIONS



5è, 6è

RAGUPATI RAGAVA

MAE OYÁ


ADÉU, CLAVELL MORENET




TOTS i TOTES


dijous, 6 de novembre de 2014

SAXo

Avui fa 200 anys va néixer Adolphe Sax, inventor del saxòfon o saxo.

Fixeu-vos que el nom de l'instrument saxo prové perquè s'hi assembla molt al cognom de l'inventor, Sax.

Adolphe Sax, tocava el clarinet que, com recordareu, està fet de fusta i té un so molt suau. Clica aquí per escoltar el so del clarinet. Però ell buscava un so més brillant i contundent alhora que un instrument de material més resistent. Clica aquí per escoltar el so del saxo. Així va ser com el 1840 va inventar el primer saxo.



Mira de quantes peces està compost aquest instrument. Segur que no l'havies vist mai així!


Més tard, va marxar cap a París on el seu invent va tenir molt d'èxit i poc després grans compositors, com Debussy, van composar per aquest instrument. Però va ser la música jazz la que va fer més famós el saxo ja que grans músics van tocar-lo amb gust i perfecció.

Però a més del clarinet, Adolphe Sax també tocava un instrument molt antic anomenat serpentó. De quina família d'instruments és?



I va inventar, adaptant-lo, el fliscorn.


Vídeo del fliscorn i el saxo interpretant música jazz.

diumenge, 19 d’octubre de 2014

dilluns, 15 de setembre de 2014

Benvinguts/des!





Disseny: RANroger

divendres, 20 de juny de 2014

diumenge, 1 de juny de 2014

Firentitats

El passat dissabte 31 de maig l'escola i l'AMPA vam participar del Firentitats del barri amb un estant i la mostra de la macrodansa (un fragment i en format reduït).



En aquest enllaç podeu veure algunes fotografies del nostre reporter més actiu i precís, en Francesc.


dijous, 29 de maig de 2014

Cantada 2014

El dimarts 27 de maig els alumnes de Cicle Mitjà (3r i 4t) vam participar a la Cantada de Sants. Enguany la Cantada ha comptat amb la participacio de 9 escoles del districte Sants-Montjuïc.

Els de 4t de cada escola cantava una cançó individualment. Després 4/5 escoles cantaven plegades una cançó conjunta, una com aquesta per exemple:


Després vam tornar a escoltar la cançó individual de cada escola i la conjunta d'aquest grup de 4 escoles. I finalment una cançó amb tots els infants de 4t i 3r de totes les escoles (més de 500). A més, enguany hem celebrat que ja fa 10 anys que cantem i per això vam interpretar una de les cançons que es van cantar en la primera actuació, ara fa 10 anys.


MOLTES FELICITATS!



divendres, 16 de maig de 2014

Intercentros

El passat dia 15 de maig l'escola Perú va participar de la trobada Intercentros, una trobada dels centres de Barcelona que realitzen el MUS-E.

Enguany el tema de la trobada era ¡Encontrándonos en Europa! / Trobant-nos a Europa!

En la trobada vam poder veure el següent vídeo del treball que cada centre ha fet durant el curs sobre un país o regió d'Europa.


A més de visualitzar aquest vídeo, cada centre va mostrar una petita actuació. Aquesta és la nostra, a càrrec dels i les alumnes de 5è realitzant un fragment de la macrodansa.



Gràcies a l'organització, a tots els participants, la FYME, en Jordi, en Carles i la Nanda per participar-hi activament.




Vídeo autoeditat (a l'espera de l'oficial) de tota la macrodansa que l'escola Escola Perú ha ballat amb un dels temes d'Els Laietans, amb introducció de rítmica Dalcroze.
Un gustàs aprendre amb ells!

Amunt la dansa! Amunt l'art!



dijous, 24 d’abril de 2014

Macrodansa 2014

Dansa que tota la comunitat educativa (infants, mestres, personal i famílies) hem ballat el dia de Sant Jordi pel Dia MUS-E. En aquest enllaç podeu veure com vam treballar-la.
També entrega de premis dels Jocs Florals que totes els/les alumnes han participat.


Macrodansa 2014




Coreografia: Jordi Puigdefàbregas i RANroger.
Música: Els Laietans.
Enregistrament i muntatge vídeo: Cut & Play.

dijous, 20 de març de 2014

MUS-E 2014

Un any més ja arriba la primavera i el Sant Jordi (23 d'abril) però el mateix dia també celebrem el Dia MUS-E en què interpretem una dansa que hem après amb el mestre ballarí Jordi Puigdefàbregas.



Enguany treballem una música sense text, instrumental, d'una regió d'Europa (Catalunya) i representant amb el cos símbols de Catalunya. I quins són?

Alguns estan en la música. Enguany hem escollit una sardana (=la dansa més característica de Catalunya). Cal dir que aquest any, Barcelona és capital de la sardana i que un curs més els alumnes de 6è aprendran aquesta dansa amb els avis i àvies del barri que vénen a ensenyar-nos-la per ballar-la plegats el 23 d'abril.
Però nosaltres ballarem una sardana contemporània, una creació del grup Els Laietans que combina la sardana i fragments d'una cançó molt coneguda per tots vosaltres, quina és?
Escolta-la aquí per endevinar-ho!

La sardana és una dansa i una música que l'interpreta un grup de música, aquest conjunt instrumental es diu Cobla. Dins de la cobla hi han instruments ben coneguts i presents a tot el món com el contrabaix, la trompeta o el trombó però n'hi han que són únics de la música catalana. Veiem-los:

el Flabiol, de vent fusta bisell


el Tamborí, de percussió indeterminada


El flabiol i el tamborí els toca el mateix músic, un amb cada mà


el Tible, de vent fusta canya doble


la Tenora, de vent fusta canya doble


Podeu veure i escoltar la Cobla sonant alhora a l'apartat Instruments d'aquest blog, al final de tot.
La cançó que ballarem està interpretada pels Laietans i la Cobla Sant Jordi, una de les cobles més importants del país. Però a més dels instruments que us he comentat, n'hi ha un altre que també el que toquen els nostres protagonistes, Els Laietans. Aquest instrument és:

la Gralla, de vent fusta canya doble

Les parts de l'instrument:

Aquest instrument és molt típic per acompanyar musicalment els Castells mentre construeixen les imponents construccions humanes. A continuació vídeo de la UNESCO en la proclamació dels Castells com Patrimoni Immaterial de la Humanitat.




En el següent vídeo podreu escoltar la popular peça Toc de Castells que s'interpreta a dues veus; escolteu com per a la pujada s'interpreta una melodia i per a la baixada una altra.



De la mateixa família i germana de la gralla, el grup Els Laietans també toquen un instrument que sona més greu és:
la Tarota, de vent fusta canya doble



Però recordem les imatges que representarem amb el cos en la nostra dansa:

El cargol bover, a l'inici quan pugem i baixem.

Els focs artificials, amb el gest explosiu dels braços però la caiguda suau com el fum.

La pinya, tancada i compacte...

per fer pujar l'enxaneta.

L'ou que deixem buit per omplir-lo després.
 

Les muntanyes de Montserrat, el cor de Catalunya, que les farem bategar.

I amb els mocadors formem un bonic, lliure i colorit trencadís modernista com
el drac de Gaudí al Park Güell.