Ja hem reprès el ritme, "o en ello estamos". Avui, per iniciar la classe del taller de flauta, hem escoltat una audició. En concret The Pink Panter de Henry Mancini en versió Quartet de flautes de bec compost per una flauta de bec soprano, una flauta de bec contralt, una flauta de bec tenor i una flauta de bec baixa. A continuació, però, insereixo una imatge amb totes les flautes de bec existents. Fixeu-vos amb les treballades a classe i com es diferencien entre elles en longitud i, per tant, en registre (com més llarg és el tub, el so és més...?).
Permeteu-me que us passi l'enllaç sobre la Història de la flauta de bec (recordeu clicar sobre la paraula subratllada).
A més us incorporo un enllaç per refrescar la digitació, ja que després de les llargues vacances d'estiu a vegades tenim dubtes.
Finalment us incorporo dues webs molt senzilles però ben clares. Una sobre la flauta de bec en general i l'altre és un mètode d'estudi de flauta, per si volem aprofundir-hi. Evidentment, i com sempre, la xarxa és immensa i n'hi han moltes, moltíssimes més, segur que tan interessants i ben el·laborades.
Ja que hem parlat, i escoltat, del quartet de flautes de bec, us proposo escoltar i veure aquest vídeo interpretat per músics catalans. El penjo ja que aquesta mateixa audició la treballem a l'escola en altres cursos i amb d'altres finalitats. Recomano escoltar l'explicació inicial.
També afegeixo aquest quartet que els trobo realment esplèndids. D'esquerra a dreta veureu les següents flautes: tenor, contralt, baixa i soprano.
Que en gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada